Reportatges
El reporterisme és el meu gènere preferit. Ací trobareu una mostra dels meus treballs publicats en revistes de paper i en línia per a diversos mitjans. Cròniques i reportatges d'una dècada viatjant per Euràsia. Des de 2018 sóc col·laborador habitual de la revista en paper Lletraferit.
Lletraferit
"Mitrovica. Venim del nord, venim del sud"
S'esgota el passeig però no per gust; està per rematar, i no per manca de recursos. El nord depén del govern de Belgrad, d'allà provenen la majoria d'ingressos mensuals. És la tensió calmada la trencadora de la continuïtat. La necessitat de mostrar i demostrar la tossuderia i la manca d'una resolució acceptable per a la població. Les llambordes descol·locades desemboquen en el pont. Alguns cans gandulegen al voltant d'un cotxe dels carabinieri i darrere veig el riu Ibar. El pont nou, anomenat pels KFOR francesos com el d'Austerlitz, forma encara la línia divisòria de facto. Els gendarmes, totalment distrets i abaltits, el custodien. Clavillat per la guerra, únicament es pot travessar a peu. Dels tres ponts que creuen les dos parts, el pont nou és el més utilitzat. Per uns instants em detinc a mitat del viaducte. Esguitat a terra amb esprai es pot llegir "La vida loca". Els sorollosos corbs grallen amb insistència, volant lliurement d'una banda a l'altra.
[…]
Reportatge publicat a la revista Lletraferit #21.
"Rojhelat. Infusions per a endur"
Les carreteres tenen uns límits de velocitat diferents segons siga de dia o de nit. Kaveh no coneix el camí i la tecnologia no li fa cabal, però en cap cas va amb els ulls tancats; les seues mans són un ens autònom, parlen a soles. Intercepta altres cotxes i, com si colpejara la percussió d'un daf transparent, amb una llengua de signes inèdita, s'expressa de pressa com una rabosa. Sospite que la teïna l'ajuda a estar actiu. Una tassa amb te calent a la mà esquerra, el volant del cotxe a la dreta i de tant en tant un terròs de sucre. Un pessic dolç essencial en la seua tapisseria, decorada amb el majestuós logotip de Nike.
Al llarg de la carretera hi ha centenars de venedors ambulants. El producte més popular és el ruibarbre sirià: "Rewas! Rewas!", bramen els negociants. El masteguem com qui es menja una penca crua. I és així, rebuscant entre valls, com trobem la vila de Palangan, un poble penjat de cases construïdes unes damunt d'altres, cases en constant reconstrucció per tal de sobreviure. El riu Sirwan dividix el llogaret en dos parts. A la vora del riu circulen, en uns camins estrets, ases comandats per adolescents per una banda i famílies senceres conduint motocicletes per l'altra. Mal haver-se convertit en un poble turístic, la petjada del viatger no ha canviat la fisonomia del paratge.
[…]
Reportatge publicat a la revista Lletraferit #20.
Trobareu alguns articles en obert al web de ValenciaPlaza. També podeu adquirir la revista Lletraferit en paper.
Altres mitjans
À Punt NTC
Fent pràctiques al departament de producció d'À Punt, vaig tindre l'oportunitat d'embrutar-me les mans i tafanejat per altres departaments. Ací trobareu un reportatge per a la televisió pública valenciana, entre les cendres d'un incendi a Xiva.
Ací un altre exemple d'una peça breu sobre estar a la fresca.
Mitjans escrits
"Una travessera contra l’oblit"
Després de 120 km de sol abrasiu, llargues converses, baralles dialèctiques i somriures fulgurants, hem arribat a Potočari. No trobem a ningú conegut pels voltants. Les faves dels peus ens demanen omplir l’estómac. Com que preguntant s’arriba a Roma, amb el meu serbocroat d’anar per casa però efectiu hem preguntat a un grup de caminants on podíem comprar queviures, com qui no vol ens han espentat a entrar al seu campament. L’organització de combatents de Vukovar-Srebrenica, amb l’amabilitat bastota que els caracteritza, ens han unflat a ćevapi, cola i café. Ubicats al costat del generador d’energia a prop de les dutxes, la recompensa pel llarg camí ha sigut un sopar d’allò més balcànic. Amb l’esperança de tornar l’any vinent, ens hem acomiadat per tornar a perdre’ns. Potočari ple de gent, bicis, motos, cotxes i policia, en un parell de dies els carrers tornaran a estar buits a aquesta localitat de la República Srpska.
[…]
Reportatge complet en la revista Descriu.
"Nuremberg, testimoni sincer"
El poeta del s. XIX, Max von Schenkendorf deia “si coneixeu i estimeu Alemanya, l’anomenaríeu Nuremberg, plena de les arts nobles.” Això és el primer a comprovar en alçar els peus dels raïls. A un cop d’ull del ferrocarril, descobrisc l’antic fossar que encara envolta la majoria de la ciutat vella. Amb la rapidesa d’aquella llebre jove que el geni local, Albrecht Dürer va perfilar, travesse el carrer per a endinsar-me en un racó allotjat entre arcs de pedra. Allà els artesans treballen la fusta, el metall, el cuir i perquè no dir-ho, també la farina i els ous. Handwerkerhof, el pati dels artesans, evoca un Nuremberg medieval enclavat entre màgiques muralles. Enmig d’un núvol d’espècies, els més llaminers al meu voltant es veuen temptats a tastar les tradicionals galetes Lebkuchen. Ara bé, ni els bescuits, ni el mercat tenen origen en el Sacre Imperi Romanogermànic. Aixecat el 1971 per tal de celebrar el 500è aniversari de Dürer, la popularitat va forçar la derogació d’una planificada temporalitat.
[…]